Arribem a la rotonda. Arribem a les portes.
Un amfiteatre vegetal on, al centre, dins la claror, apareix la fita.
Economia en al gest, una porta estreta i alta rep al visitant.
El vent l'ha moguda una mica.
Aquest gir ens permet veure els forats retallats en la porta per qualsevol carrer confluent.
Forats pels quals passa la llum i el vent, forats que són lletres.
Lletres simètriques que s'aixequen una damunt de l'altra rebent i acomiadant al visitant.
Unes lletres que són sentiments.
Una onada de pedra blanca, dins la claror, fa pinya al castell de lletres.
La pinya aixeca la fita rovellada del color dels penya-segats.
A la nit, uns llums dramàtics la transformen en un far que guia al viatger a bon port.
Acer, pedra, materials reutilitzables i de baix manteniment.
No hay comentarios:
Publicar un comentario